Psicologia Clínica

UNITAT PSICOLOGIA CLÍNICA INFANTO- JUVENIL

PROBLEMES EMOCIONALS

Els problemes emocionals més freqüents durant la infància i l’adolescència són l’ansietat i l’alteració de l’estat d’ànim. L'ansietat ha de considerar-se inicialment com un sentiment normal en la vida del menor. Aquesta ansietat és patològica, quan sorgeix sense un desencadenant aparent o quan dificulta el desenvolupament i el dia a dia dels infants i repercuteix negativament en el seu context escolar, familiar i en la seva interacció social amb els iguals. Les alteracions de l’estat d’ànim són els canvis d'humor referits a sentiments de tristesa o irritabilitat i un manifest desinterès per les activitats anteriorment agradables. En els nens més petits solen presentar més símptomes d'ansietat, queixes somàtiques, rebequeries i problemes de conducta. Els nens més grans presenten sentiments de culpa i infelicitat i una baixa autoestima. Els adolescents solen presentar més problemes de gana i de son,  ideació o intents d'autolesió, així com una major repercussió en la seva vida social i familiar. PORS I FÒBIES: La majoria dels nens experimenten moltes pors lleus, transitòries i associades a una determinada edat que se superen espontàniament en el curs del desenvolupament. Aquests temors constitueixen un sistema d’alarma que protegeix al nen de situacions perilloses. Les fòbies, al contrari, són pors irracionals i desproporcionades, no específiques d’una edat, són de llarga durada, causen malestar al nen i repercuteixen negativament a nivell personal, familiar, escolar o social.

ALTERACIONS DE LA CONDUCTA

Les conductes de desobediència són habituals en la infància, i especialment freqüents en els nens entre els 2 o 3 anys i al començament de la preadolescència. A mesura que avança l’edat del nen, aquestes conductes tendeixen a desaparèixer. Si les conductes persisteixen o s’agreugen, poden sorgir els trastorns de conducta, que impliquen l’aparició de comportaments que alteren significativament el funcionament quotidià del nen a nivell personal, familiar, escolar o social.

PROBLEMES DEL SON

Aquests constitueixen un dels motius principals pels quals els pares busquen ajuda professional. Un nen cansat pot derivar en un augment de les rabietes, les baralles i altres manifestacions de mal comportament, inclosos problemes escolars. L’insomni es caracteritza per la dificultat d’obtenir un son reparador, per retard en l’inici del son, interrupcions durant la nit o despertar-se abans d’hora. En els nens més petits el problema acostuma estar en els despertars nocturns, mentre que a l’adolescència solen tenir més problemes per a conciliar el son. Un altre tipus d’alteració del són que produeix somnolència diürna és l’hipersomnia, que pot acompanyar-se d’alteracions del comportament i deteriorament de l’aprenentatge a l’escola.

AUTOESTIMA

L’autoestima és la valoració que fa cada persona d’un mateix, i aquesta valoració pot ser d’estima o respecte, o de menyspreu i rebuig, favorable o desfavorable. Té gran influència sobre l’estabilitat emocional i el benestar personal. Una baixa autoestima o una autoestima variable es relaciona amb presència d’ansietat i estat d’ànim disfòric, problemes comportamentals i de relació amb els iguals que dificulten una adaptació satisfactòria a l’entorn. De la mateixa manera, una autoestima positiva excessivament elevada, va acompanyada d'una insensibilitat cap als problemes dels altres, el que dificultaria l'establiment de relacions personals i socials adequades, produint a més un dèficit de realisme autocrític, que faria difícil una resolució eficaç dels problemes.

HABILITATS SOCIALS

Les habilitats socials són totes aquelles maneres de comportar-se, verbals i no verbals, que serveixen per afavorir les relacions amb els altres. Les habilitats socials s'adquireixen principalment, a través de l'aprenentatge, mitjançant l'observació, la imitació, l'assaig i la informació. La comunicació, la forma en la qual iniciem el contacte en les nostres relacions i el mantenim i la nostra forma de resoldre conflictes determinen el nivell d’habilitats socials d’una persona.

ENURESI-ENCOPRESI

Els trastorns de l'eliminació en els nens es defineixen com la incapacitat per controlar de forma voluntària l'emissió d’orina o de la femta, en el temps que es considera esperable. L’enuresi és la descarrega voluntària o involuntària repetida d’orina en robes o llit a una edat del desenvolupament on el control ja hauria d’estar establert. Es considera el problema com a tal, a partir de l’edat de 5-6 anys i quan la freqüència de la incontinència urinària, sense explicació mèdica, sobrepassa les pautes evolutives, és molesta o interfereix en les activitats quotidianes. L’encopresi consisteix en l'emissió fecal, voluntària o no, repetitiva en nens més grans de 4 anys.

PROBLEMES DE RELACIÓ PATERNO-FILIALS

Patró d'interacció entre pares i fills (p. ex., deteriorament de la comunicació, sobreprotecció, disciplina inadequada) que està associat a un deteriorament de l'activitat individual i/o familiar.