Psicologia Clínica

UNITAT DE NEUROPSICOLOGIA CLINICA D'ADULTS

DEMÈNCIES: La demència és un síndrome adquirit produït per causa orgànica i caracteritzat per un deteriorament persistent de les funcions mentals superiors, que pot comportar una incapacitat funcional, tant en el àmbit social com laboral. La demència provoca, principalment, problemes de memòria, d’orientació, de llenguatge, de conducta, capacitat d’aprenentatge i càlcul, entre d’altres. El diagnòstic ràpid i l’inici del tractament poden  influir positivament en el pronòstic de la malaltia.

TUMORS CEREBRALS: és una massa formada per un creixement anormal de cèl·lules dins del crani, i causen símptomes molt variats, depenent de la localització i de les característiques del tumor, produirà uns símptomes o uns altres. Els tumors poden ser benignes (son cèl·lules similars a les normals i el creixement es més lent i estan més delimitats en una regió) o malignes (són cèl·lules diferents a les normals, creixen ràpidament i es distribueixen amb facilitat cap a altres localitzacions). En ambdós casos és produeixen símptomes i és necessari un tractament.

ICTUS: Fa referència a l’aparició sobtada de símptomes neurològics causats per un trastorn en la circulació sanguínia. Les alteracions cognitives associades amb una lesió vascular poden ser vàries, depenent de la localització i de l’amplitud de la lesió.  El rang de la gravetat varia des d’un deteriorament cognitiu lleu fins la demència vascular. Les principals alteracions cognitives solen ser: alteracions motores, problemes de llenguatge, heminegligència, entre d’altres. Aquestes alteracions tenen un important impacte negatiu en la vida de la persona.

TRAUMATISMES CRANIOENCEFÀLICS (TCE): el dany cerebral traumàtic actualment és responsable de molts dels ingressos hospitalaris, i fa referència a la lesió física, causada per una força traumàtica externa, que provoca una alteració de les funciones neurològiques. Els factors responsables dels TCE són principalment els accidents de trànsit, caigudes i agressions. Pràcticament totes les funcions cognitives superiors poden veure’s afectades per aquest tipus de dany, especialment problemes de concentració, problemes de memòria, dificultats de planificació, problemes de llenguatge, fatiga, irritabilitat i apatia.

EPILÈPSIA: És un síndrome cerebral crònic que es caracteritza per la presencia de crisis recurrents de manifestació clínica variable i per diverses causes, que acostumen a provocar conseqüències neurobiològiques, cognitives, psicològiques i socials. Des de la neuropsicologia, els objectius serien diagnosticar el deteriorament cognitiu, valorar l’impacte del dèficit sobre la vida quotidiana de la persona i establir programes de rehabilitació individualitzats i personalitzats.

ESTIMULACIÓ COGNITIVA/REHABILITACIÓ COGNITIVA: L’objectiu principal és proporcionar estratègies per aconseguir millorar la situació de pacients i familiars, així com reduir el dèficit cognitiu o  millorar la convivència amb aquest dèficit produït per la lesió cerebral. Algunes de les intervencions poden ser adaptacions ambientals, psicoeducació de familiars, entrenament en estratègies compensatòries, etc. Amb l’objectiu sempre d’intentar aconseguir la màxima autonomia i millorar la situació emocional, social i laboral de la persona.