Psicologia Clínica

UNITAT DE NEUROPSICOLOGIA FORENSE

NEUROPSICOLOGIA FORENSE: el terme ‘forense, prové del llatí ‘forensis’ i denota la relació entre una ciència, en aquest cas la neuropsicologia, i el sistema legal d’un país. La ’neuropsicologia’ és una neurociència, de l’àmbit de la psicologia clínica, que pretén estudiar la relació entre els processos psicològics o funcions cognitives (atenció, memòria, llenguatge, percepció, entre d’altres) i del comportament humà, i els circuits del sistema nerviós implicats en el seu normal funcionament. Per tant, una definició simple i sintètica del terme, seria la neuropsicologia aplicada en un context legal. Així, la neuropsicologia forense ha de respondre a si una dany cerebral adquirit (traumatisme cranioencefàlic, un ictus, un tumor o una demència, entre d’altres) o una disfunció cerebral (mal funcionament d’un o varis circuits del cervell) afecta al fet sota la consideració legal o és el resultat del mateix. Per exemple, una persona amb un diagnòstic de un procés neurodegeneratiu tipus demència podria tenir la capacitat o no per emetre un testament, o una persona que ha patit un traumatisme cranioencefàlic secundàriament a un accident de cotxe pot tenir problemes de memòria que interfereixin en la seva capacitat funcional i/o laboral. En conseqüència la neuropsicologia forense proporciona als tribunals la possibilitat d’avaluar de forma fiable, sensible i específica la possible existència d’alteracions de les funcions cognitives i neuroconductuals, la seva relació amb les disfuncions i lesions del sistema nerviós central, la seva relació amb l’objectiu del peritatge forense, el seu pronòstic i probabilitat de recuperació, i les possibles conseqüències funcionals sobre l’activitat diària del subjecte avaluat.