Psicologia Clínica

UNITAT DE NEUROPSICOLOGIA CLINICA INFANTIL

Trastorns de l’aprenentatge: són aquelles dificultats que presenten alguns nens que, tot i tenint un quocient intel·lectual normal, no aconsegueixen uns nivells d'acord amb la seva edat i curs acadèmic en algunes matèries escolars (lectura, escriptura, càlcul,…). Un nen que presenta dificultats en l’aprenentatge no sempre es justifica per un problema d’intel·ligència, ni d’esforç, ni per un problema emocional, ni per l’afectació d’altres funcions cognitives que puguin influir en el seu aprenentatge (atenció memòria, visopercepció,…). En aquests casos en el cervell, no es trobarà tampoc cap malformació, sinó una disfunció o un funcionament inadequat de les connexions que el cervell fa quan realitza alguna d’aquestes tasques cognitives. 

Dislèxia del Desenvolupament: Quan escoltem llegir a un nen i sentim que es deixa lletres, o paraules, o bé, n’afegeix algunes que no hi són al text, o que comença a llegir una paraula bé, però s’inventa el final i acaba canviant-la; o nens que llegeixen sil·labejant quan ja no toca, i no comprèn el què ha llegit… la solució no sempre passa perquè llegeixin a casa cada dia una estona més que la resta de  nens que no tenen aquest problema. Potser estem davant d’una dislèxia.

Disgrafia del Desenvolupament:  Moltes vegades trobem nens que fan mala lletra, i normalment la nostra resposta és posar-los a fer cal·ligrafia, alguns d’ells corregeixen aquesta mala lletra. D’altres, tot i que ho fan, no aconsegueixen els mateixos resultats. En aquests casos hauríem de mirar si les seves dificultats poden estar associades a un problema de psicomotricitat fina (disgrafia motora), o bé a un problema cognitiu (disgrafia cognitiva).

Disortografia del Desenvolupament: A mida que els nens van passant de curs, van interioritzant l’ortografia de les diferents llengües que utilitzen, bé per memòria visual, bé perquè apliquen les normes ortogràfiques que se s’ensenyen al llarg dels cursos. Alguns nens, coneixen aquestes normes, les reciten de memòria, inclús han vist repetidament les paraules escrites i les han llegit,  però continuen cometent molts errors ortogràfics.

Discalculia del Desenvolupament: Les dificultats que presenten alguns nens amb les matemàtiques, poden tenir vàries causes. Problemes a l’hora d’entendre el concepte matemàtic i el càlcul mental quan es presenta l’enunciat d’un problema, problemes en la planificació de les operacions, dificultats en l’execució de les operacions matemàtiques,... Quan ens trobem amb algun d’aquests problemes podem estar davant d’una discalculia.

Disfàsia del desenvolupament : També anomenat Trastorn Específic del Desenvolupament del Llenguatge (TEDL) o Trastorn Específic del Llenguatge (TEL). Són nens que presenten dificultats en l’aprenentatge del llenguatge primer oral i després escrit. Aquestes dificultats són més importants que les que poden presentar els nens que mostren un retard simple en l’aprenentatge del llenguatge oral i comporten dificultats d’expressió i/o comprensió que milloren, però que no és normalitzen amb l’ajut d’un tractament logopèdic.

Trastorn de Dèficit de Atenció amb o sense Hiperactivitat (TDA/H): Quan un nen petit va al parc i no para quiet podem dir que és el que li toca fer. Si enlloc d'estar al parc, ho fa a casa, o a l’escola, direm que és un nen inquiet. Si aquesta inquietud motora, o bé problemes de control d’impulsos, es generalitzen als diferents espais i moments de la seva vida podríem estar davant d’un TDAH. Un altre tipus de TDAH, no tan popular, són aquells nens que no presenten inquietud motora, però que no aconsegueixen concentrar-se en aquelles tasques que altres nens de la seva edat sí poden fer, ni tan sols quan ho intenten amb ganes. Alguns nens amb aquest trastorn poden arribar, si no són diagnosticats i tractats correctament, a presentar altres trastorns psicopatològics (trastorns de conducta en molts casos).

Trastorn de l’Aprenentatge No Verbal (TANV): També anomenat Trastorns de l’aprenentatge procedimental (TAP) cursa amb dificultats en la coordinació motora, en la interpretació de la comunicació no verbal (gestos o llenguatge simbòlic) i dificultats visoespacials.

Dany Cerebral: Hi ha dos tipus de dany cerebral, el que presenten nens que ja han nascut amb afectació cognitiva com per exemple, nens amb paràlisi cerebral. L’altre tipus de dany cerebral, el presenten nens que han patit un ictus, un TCE (traumatisme cranio-encefàlic), un tumor cerebral o bé alguna malaltia orgànica (p.ex. epilèpsia) que, pot influir en el seu rendiment cognitiu, bé per la mateixa malaltia, bé pel tractament farmacològic que requereix. En tots aquests casos es pot establir per part d'un neuropsicòleg clínic quina és exactament l’afectació cognitiva que presenten i el programa de rehabilitació necessari en cada cas.

REHABILITACIÓ COGNITIVA: Després de patir qualsevol tipus de dany cerebral (ictus, Traumatisme Cranio.encefàlic o tumor cerebral), el pacient hauria de seguir un programa de rehabilitació de totes aquelles funcions cerebrals que s’han vist afectades pel seu dany per tal d’intentar recuperar-les fins al punt que sigui possible.

ESTIMULACIÓ COGNITIVA: En pacients que pateixen demència (Alzheimer, Demència Vascular, Demència Fronto-Temporal, Demència secundària a Malaltia de Parkinson,...) no es pot establir uns objectius de recuperació de les funcions cognitives que presenten afectades, però sí es pot intentar estimular-les per tal de que el procés de pèrdua d’aquestes funcions cognitives sigui més lent per preservar la seva autonomia personal. 

TRASTORNS GENERALITZATS DEL DESENVOLUPAMENT (TGD): Són un grup de patologies que es caracteritzen per la presència de problemes en les relacions socials, problemes de comunicació, i la presència d’un repertori d’activitats i interessos  repetitius, estereotipats i restringits. Aquestes dificultats afecten al funcionament de la persona en tots els entorns on es desenvolupa i per tant, és aconsellable una intervenció centrada en millorar la qualitat de vida de la persona i de la seva família, així com desenvolupar estratègies per tal d’afavorir una millor integració social i prevenir el deteriorament cognitiu.

RETARD MENTAL: És una discapacitat que es caracteritza per limitacions significatives en el funcionament intel·lectual i en la conducta adaptativa, per tant, no està únicament definit pel quocient intel·lectual. La intervenció estarà centrada en abordar els problemes i limitacions que puguin tenir aquestes persones amb limitacions d’adaptació a l’entorn a causa de les seves facultats intel·lectuals.

REEDUCACIÓ I TÈCNIQUES D’ESTUDI: Sovint nens i adolescents mostren dificultats en les habilitats acadèmiques i en el comportament mentre es duu a terme l’estudi o els deures, o potser no existeix un hàbit d’estudi, fets que poden provocar que els resultats acadèmics es vegin repercutits negativament, així com la seva autoestima i motivació vers els estudis. L’objectiu d’aquest tipus d’intervenció és proporcionar al nen o adolescent estratègies i eines de caire cognitiu, perquè les pugui aplicar en la seva vida diària, i aconseguir millorar aquelles àrees que s’estan veient afectades.