Psicologia Clínica

UNITAT DE PSICOLOGIA CLÍNICA D'ADULTS

TRASTORNS DE L’ESTAT D’ÀNIM: Moltes persones all llarg de la seva vida poden patir, per diferents motius o causes (etiologies), alteracions de l’humor que en alguns casos pot ser més freqüent en les dones donat que la dona té altres estratègies d’afrontament davant els estressors de la vida. L’alteració de l’humor queda definit per un estat d’ànim trist, pèrdua de l’interès o de la sensació de plaer (estat que anomenem depressiu), o un estat d’ànim persistentment d’eufòria elevada, expansiu o irritable (estat que anomenem maníac). Moltes vegades pot anar associat una alteració de les funcions cognitives (atenció, concentració i memòria). S’ha de matisar que hi ha diferents tipus de trastorns de l’estat d’ànim, amb una simptomatologia i causes diferenciades.

TRASTORNS D’ANSIETAT: L’ansietat es pot considerar una reacció instintiva i normal d’autoprotecció que és dóna davant una situació de perill, permetent estimular al nostre organisme per poder reaccionar davant d’aquest. Quan l'ansietat és extrema però bloqueja la capacitat de reacció i es pot parlar d’una ansietat patològica. Aquesta es pot manifestar de tres maneres: física (molèsties corporals com palpitacions, calfreds, sensació d’ofec o tremolors), cognitiva (presència de pensaments negatius que poden ser repetitius) i motora (fugir d’un espai o evitar certes situacions). No es pot oblidar, però, que hi ha molts diferents trastorns d’ansietat. Una acurada avaluació psicològica permet identificar els diferents tipus de trastorns. Entre els més freqüents es pot destacar la fòbia específica (por intensa i persistent davant situacions o objectes concrets), la fòbia social (por intensa i persistent davant altres persones), crisis d’angoixa o atacs de pànic (episodi sobtat de por molt intensa acompanyada de molèsties físiques, i pensaments negatius sobre aquestes, sense causa aparent), agorafòbia (por a estar en diferents espais o situacions al percebre que pot ser difícil fugir d’allà o rebre ajuda), trastorn d’ansietat generalitzada (una preocupació excessiva per moltes coses, essent la majoria de poca importància o sense motiu), el trastorn obsessiu-compulsiu (presència de pensaments recurrents o persistents –obsessions- i de comportaments repetitius o rituals –manies-), i el trastorn per estrès posttraumàtic (trastorn d’ansietat que pot aparèixer després d’un esdeveniment viscut de manera molt intensa i lligat a patir danys físics i materials greus).

FÒBIES: Moltes persones poden tenir o han tingut una por molt intensa i específica a objectes o animals (a les aranyes –aracnofòbia-), a situacions concretes, com ara a situacions socials (fòbia o ansietat social), o com ara als espais tancats (claustrofòbia). Quan la persona s’enfronta a aquesta situació o objecte (estímul) experimenta una ansietat molt intensa (molèsties físiques i pensaments negatius) de forma immediata i, en conseqüència, la persona tendeix a evitar la situació fòbica, tot i que reconeix que la por és excessiva o irracional. Les fòbies poden interferir en la vida personal del subjecte -i és quan invariablement s’ha de tractar- o no interferir ni en l’activitat laboral o social de la persona. Les fòbies són un dels trastorns psicopatològics més freqüents i comuns que poden afectar fins a un 10% de la població. Les fòbies més comuns són la por intensa a la sang, injeccions i altres procediments quirúrgics, certs animals (gossos, coloms o serps), espais tancats, a volar, llocs elevats, insectes o aranyes i llampecs.

TRASTORNS DE LA PERSONALITAT: Abans eren definits com trastorns del caràcter, i ara del temperament. Actualment, es defineix com un patró persistent d’experiència interna i de comportament que s’aparta marcadament de les expectatives de la cultura de la persona que els manifesta i mostren una clara conducta desadaptativa envers el seu entorn. Els trastorns de la personalitat queden reflectits, per tant, com un tipus de malaltia mental, poques vegades avaluada i tractada, que permet caracteritzar el comportament i la conducta d’un subjecte i que gairebé estan associats amb trastorns personals i socials de diferent intensitat o grau. És poden classificar en tres clars subtipus. El Cluster A (amb trets de personalitat introvertida, subjectes excèntrics, independents i emocionalment desajustats), Cluster B (amb trets de personalitat extravertida, dramatisme, emocionalment desajustats, mal socialitzats i cercador de sensacions) i el Cluster C (amb trets de personalitat ansiosa i conductes evitatives).

TRASTORNS BIPOLARS: Es considera un estat anímic caracteritzat per fluctuacions més o menys intensos de l’estat d’ànim, passant d’episodis de marcada eufòria (episodi maníac) a marcada tristesa (episodi depressiu), de la persona afectada. El subjecte afectat en l’estat d’eufòria excessiva, passa per un estat d’exaltació que pot durar setmanes o mesos, experimentant una gran vitalitat, un excés de auto-confiança, irritabilitat, hiperactivitat i loquacitat. Un cop superada aquesta fase, la persona cau en una fase depressiva caracteritzada per un estat de gran apatia, absència d’interès en tot, poca força de voluntat, poca energia i tristesa. Ambdues fases solen anar acompanyades de problemes cognitius (atenció, memòria i funcions executives, entre d’altres). És un trastorn clarament de base neurobiològica i endogen, amb important càrrega genètica, que precisa de tractament farmacològic i, posteriorment, psicològic com la prevenció de recaigudes i pal·liar la simptomatologia. Hi ha diferents tipus de Trastorns Bipolars (Tipus I, Tipus II, Tipus III i Ciclotímics) amb un curs clínic diferenciat i cal avaluar i diagnosticar acuradament.

TRASTORNS PSICÒTICS: Inclou un seguit de malalties en les que els pacients experimenten un greu malestar tenint la sensació de perdre el contacte amb la realitat, com a conseqüència de que el pensament i la percepció estan severament deteriorats. Clínicament, es caracteritza per simptomatologia positiva (al·lucinacions, deliris i paranoia, trastorns del curs del pensament i manca de perspectiva), que responen a la medicació amb antipsicòtics, i per la simptomatologia negativa (introversió i retraïment social, manca d’habilitats socials, manca d’interès per activitats, manca de planificació per tasques futures, entre d’altres) que responen als fàrmacs antipsicòtics i al tractament psicològic. Aquests trastorns solen anar acompanyats de problemes cognitius (problemes d’atenció, memòria i funcions executives) que solen tractar-se amb tallers d’estimulació cognitiva. En l’adolescència, davant la presència de simptomatologia positiva cal descartar qualsevol altra causa mèdica, l’abús de substàncies tòxiques o altres malalties mentals. Un dels més coneguts i principals trastorns psicòtics és l’esquizofrènia, però no és l’únic i cal ser avaluat i diagnosticat el més acuradament possible.